MAQUETA DEL NAVI FRANCÈS DEL S XVII, FAMOS PER L'EXPEDICIÓ DEL CAVELIER DE LA SALLE EL 1684 I EL POSTERIOR RESCAT DEL SEU PECI 310 ANYS MÉS TARD A LA BADIA DE MATAGORDA.
Segons la documentació de l'arquitectura naval francesa del segle XVII correspon a un navili de cinquè rang anomenat vaixells llargs que s'assemblen més a vaixells de càrrega de la marina comercial que als de la marina de guerra real.
LA MAQUETA
Escala 1:24
Els plànols són els editats per J. Boudriot de la Col·lecció Arqueològica Naval Francesa, molt detallats com solen ser els d'aquesta col·lecció ia una escala molt agraïda envers els detalls.
La construcció s'ha iniciat fent una plantilla de tot el perímetre amb tauler de contramalla de 8 mm marcant als costats les entalles de cadascuna de les quadernes, procés que ha de ser molt exacte per no tenir sorpreses posteriors. Després es confecciona la quilla amb una tira encallada segons l'època i amb tots els encastaments exactes d'assentament de quadernes.
Les quadernes s'han marcat cadascuna de les set peces que la formen, fent fotocòpies del pla retallant-les i enganxant-les sobre planxes per tallar-les amb la serra de pèl mecànica cadascuna de les set peces, operació una mica tediosa pel repetitiva però en què val la pena posar molta cura i no córrer ja que si no se'n va en orris amb el resultat final. Un cop totes tallades s'enlairen les plantilles i s'encolen deixant el desplaçament que marca el pla en algunes quadernes per al posterior escatat perquè els folres s'acoblin bé. També es reforcen els encolats amb alguns passadors metàl·lics.
Un cop format tot l'esquelet del vaixell amb la seva proa i popa acabats, es comença el folrat de tots dos costats, fins al cinturó de la primera coberta. Després, segons la decisió que s'ha pres, que en el meu cas ha estat folrar enterament la banda d'estribord i deixar en enramada vista la de babord. Tingueu la precaució com en totes les maquetes el revirat de la mateixa ja que en estar folrat més d'un costat la cua tira molt i pot deformar el casc, per la qual cosa us recomano que no el treieu molt del “potro”, o sigui de la plantilla de quadernes per evitar això.
El model per si mateix no té gaire complicació i com he dit abans l'escala 1:24 és molt agraïda amb els detalls. He decidit no arborar-ho, precisament per no tapar detalls. Tampoc he folrat les cobertes del tot perquè es vegin els encastaments i cues de milà dels banys. Aquests alhora estan connectats a l'amurada per corbes de fusta. Al fons del celler hi ha unes cambres per facilitar l'escorregut de l'aigua dels cables d'àncora. Les bombes de baldeig connecten amb el fons de la quilla per unes obertures.
El fanal de popa, els canons i els mosquetons de borda estan tornejats a partir de barra de llautó. La resta de ferramentes estan fetes amb fil o planxa de coure.
He fet servir diferents tipus de fusta, segons colors i textures: el folrat és de perera, les quadernes i banys d'àlber i les talles de popa i mascaró de proa de boix tallat amb eines de la meva pròpia fabricació com són gúbies i formons, ja que per a aquests menesters no es troben comercialment.
El temps emprat en aquesta maqueta ha estat de nou mesos. L'acabat final com acostumo a fer amb tots els meus models és amb cera, donant-li diverses capes i entre ella un polit per donar-li brunyit. Utilitzo aquest sistema des que en una ocasió fa molts anys fa malbé una peça en envernissar-la, per defecte de la qualitat del vernís o per una defectuosa aplicació, mai més he fet servir el vernís.
Us animo els que no hàgiu fet cap model en enramada que ho feu, és molt gratificant ia més és un repte. El meu proper projecte és fer Le Fleuron, també pel mateix sistema.