L'origen del terme galera és una mica incert: potser prové del grec que significa “peix” o del terme “galeus” (tauró).
És un vaixell impulsat per rems i per una o més espelmes, quan és així es diuen bastardes. Durant el període entre els segles XV i XVIII tots els països europeus ja regnes o repúbliques que eren banyades pel Mediterrani, formaven part de les seves flotes ja que eren unes naus idònies per navegar amb mars tranquils ja que el seu poc puntal no els feia aptes per mars braus.
Sobre la coberta estaven disposats els bancs dels remers a babord i estribord, solien portar diversos llamàntols, en el model present portaven cinc homes per rem i un total de 51 rems entre les dues bandes de rems hi havia un passadís central que es deia crujía, on un home els marcava el ritme de voga mitjançant un tambor.
La vida dels forçats a galeres havia de ser molt dura, ja que feien vida al mateix lloc de voga, o sigui que dormien, menjaven i feien les seves necessitats al mateix lloc on estaven la majoria de les vegades encadenats. La llegenda popular es deia que l'arribada d'una galera “s'olorava abans que albirar-la”.
Les galeres van ser paulatinament substituïdes per les caravel·les que no necessiten remers i que navegaven només a veles.
